Avicena

Avicena
Visir

Vida
Nacimientu Afshona (en) Traducir[1]980[1]
Nacionalidá Imperio samánida [2]
Dinastía ziyárida
Dinastía búyida
Residencia Rayy (es) Traducir
Bukhará
Urgench
Gorgán
Hamadán (es) Traducir
Llingua materna persa
Muerte Hamadán (es) Traducir[1]18 de xunu de 1037 (56/57 años)
Sepultura Avicenna Mausoleum (en) Traducir[3]
Estudios
Llingües falaes árabe[4]
persa
Alumnu de Abu Sahl 'Isa ibn Yahya al-Masihi
Profesor de Bahmanyār
Oficiu filósofu, poeta, astrónomu, médicu, teóricu de la música, físicu, matemáticu, químicu, éticu, alfaquí (es) Traducirescritor
Trabayos destacaos El canon de medicina (es) Traducir
El libro de la curación (es) Traducir
Al-isharat wa al-tanbihat (en) Traducir
Influyencies Al-Biruni, Plotino, Mahoma, Galenu, Aristóteles, Hipócrates, Ibn Zuhr (es) Traducir, Wasil ibn Ata, Abu Zayd al-Balkhi (es) Traducir, Al-Kindi, Al-Razi y Al-Farabi (es) Traducir
Creencies
Relixón islam
Cambiar los datos en Wikidata
Avicena nun testu de 1271.

Ibn Sina o Avicena (pol so nome llatinizáu) ye'l nome pol que se conoz na tradición occidental a Abū ‘A elī al-Husayn ibn ‘Abd Allāh ibn Sĩnã (en persa: ابو علی الحسین ابن عبدالله ابن سینا; n'árabe: أبو علي الحسین بن عبدالله بن سینا) (980Afshona (en) Traducir – 18 de xunu de 1037Hamadán (es) Traducir) foi un médicu, filósofu, científicu, polímata, musulmán y persa de nacencia.[5] Escribió cerca de trescientos llibros sobre distintes temes, predominantemente de filosofía y medicina.

Los sos testos más famosos son El llibru del sanamientu y El canon de medicina, tamién conocíu como Canon de Avicena. Los sos discípulos llamábenlu Cheikh el-Raïs, ye dicir 'príncipe de los sabios', o'l más grande de los médicos, el Maestru por excelencia, o en fin el tercer Maestru (dempués d'Aristóteles y Al-Farabi).

Ye coles mesmes unu de los principales médicos de tolos tiempos.

  1. 1,0 1,1 1,2 valor desconocíu. «Q24327404» (en rusu). Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume I, 1890. 
  2. URL de la referencia: http://www.britannica.com/EBchecked/topic/45755/Avicenna/517/Additional-Reading.
  3. URL de la referencia: https://iranarchpedia.ir/entry/17118.
  4. Afirmao en: catálogo general de la Biblioteca Nacional de Francia. Data de consulta: 8 ochobre 2016. Editorial: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés. Autor: Biblioteca Nacional de Francia.
  5. Biografía en revista dixital arteHistoria

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search